Publicat el dia

Aproximació al lèxic mèdic valencià popular del segle XIX

València: Real Acadèmia de Cultura Valenciana [Premi Jaume Roig, 2], 2005, 257 pp.
ISBN 84-96068-69-2.

Text de la contraportada

Si la malaltia és inherent a la vida, les accions orientades a combatre-la naixen junt a la pròpia consciència de l’humanitat. En conseqüència, no existix llengua que no puga expressar situacions o conceptes relatius a la vida, la mort, estar sà o estar malalt, estar ferit o els remeis que s’han de posar per a recuperar-se. Estem en un dels camps lèxics que solen ser més rics en una llengua, situació que es veu potenciada en les societats avançades, perque a la riquea del vocabulari patrimonial s’afigen els tecnicismes dels professionals de la medicina. Quan intentem estudiar este camp, és relativament senzill accedir a l’argot dels professionals a través dels texts escrits que deixen constància de les seues activitats o investigacions.

Continuar llegint Aproximació al lèxic mèdic valencià popular del segle XIX

Publicat el dia

A la recerca d’un estandart valencià raonable

“A la recerca d’un estandart valencià raonable” és, que recorde, el meu primer article publicat en premsa. Es nota la inexperiència per l’extensió i la sintaxi, horrorosament recarregada, però tot i això és interessant comprovar com s’avançava la idea que el problema lingüístic dels valencians estava molt relacionat amb els estàndards i la normativa i que, en última instància hauria de ser possible trobar un punt de confluència satisfactori per a tots.

Continuar llegint A la recerca d’un estandart valencià raonable