Publicat el dia

Al voltant de les Bases d’ortografia valenciana signades a Castelló en 1932

La normativització del valencià ha sigut motiu de controvèrsia. Per a fer-se una opinió fonamentada res millor que accedir a les fonts i llegir els debats previs a l’aprovació Bases d’ortografia valenciana que es coneixen actualment com a Normes de Castelló o del 32. Ací podeu consultar alguns documents -no sempre fàcils de trobar- que són interessants per a conéixer esta part de la nostra història.

Continuar llegint Al voltant de les Bases d’ortografia valenciana signades a Castelló en 1932

Publicat el dia

El valencianisme del primer terç del segle XX

Teodor Llorente Falcó, fill de Teodor Llorente i Olivares i també director de Las Provincias durant molts anys, és un testimoni de primera mà de la ideologia valencianista peri-republicana, que sorprén per la vigència de gran part del seu argumentari. Vicent Baydal en féu una bona anàlisi en tres entrades del seu blog Vent d Cabylia del recull d’articles publicats amb el pseudònim de Jordi de Fenollar en el citat diari en els anys que van de la fi de la dictadura de Primo de Rivera a la proclamació de la II República. Ja en el 2010 es queixava Baydal de les dificultats d’accedir als dos llibrets. En espera d’una edició més professional, els pose a l’abast de qui puga estar-ne interessat.

Continuar llegint El valencianisme del primer terç del segle XX

Publicat el dia

Redescobrir la Declaració Valencianista de 1918

Redescobrir la Declaració Valencianista de 1918 (DV18) és un exercici magnífic que ens pot ser de gran ajuda en la superació de les divisions que han afectat els valencians en qüestions identitàries. En efecte, es tracta d’un document sintètic (no tant les glosses que l’acompanyaren en el seu temps i l’acompanyen hui), que toca pràcticament tots els aspectes que en els últims anys han sigut més controvertits en la societat valenciana.

La seua pròpia existència ja desmentix la visió segons la qual abans de 1962 no havia existit valencianisme digne de tal nom. Esta situació d’oblit està causada en part per la diferent orientació que el nacionalisme fusterià té en relació al valencianisme tradicional. El primer es basa en la preeminència de la llengua i la cultura com a factors definitoris de la identitat que, en conseqüència, havia de ser essencialment catalana, mentres que el segon es basa en la identitat territorial creada per la història, les institucions forals i trets culturals específics que justificaven una “valencianitat” genèrica però diferenciada. Estes aproximacions tan diferents a la identitat col·lectiva dels valencians havia de donar lloc per força a cosmovisions diferents i, en alguns punts, contraposades.

Continuar llegint Redescobrir la Declaració Valencianista de 1918