Publicat el dia

Sobre els qui s’oposen a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

No és cap secret que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va nàixer envoltada de polèmica. El brillant i equilibrat dictamen del Consell Valencià de Cultura va ser adoptat pels partits polítics del moment i les Corts Valencianes aprovaren la creació de la institució en 1998, però no pogueren posar-se d’acord en els noms fins tres anys després. Eixa anomalia es pot explicar per la resistència dels actors més radicals de la batalla lingüística, els quals sabien que la nova institució anava a llevar-los per força part de raó per a donar-li-la, encara que fora mínimament, a l’oponent. Encara que el temps ha anat col·locant les coses en el seu lloc i el prestigi de l’Acadèmia és cada vegada més gran, hi ha sectors que continuen desconfiant del paper mediador i conciliador de la institució normativa valenciana o de la seua efectivitat.

Part dels qui quedaren a l’altra vora de la línia que marquen les Normes de Castelló no han sabut trobar les bondats del pacte lingüístic. El fet d’usar una ortografia extraoficial fa que siga fàcil reconéixer-los, i no s’amaguen a l’hora de demanar la derogació de l’Acadèmia i la promoció d’una normativa alternativa. M’estendré sobre este sector en una altra ocasió.

Per contra, la minoria dels qui quedaren a este costat de les Normes del 32 que encara s’oposen a l’Acadèmia han acabat per assumir a contracor que no serà possible derogar-la, i han apostat llavors per tractar de neutralitzar-la o minimitzar al màxim la seua influència. Ho han tingut més fàcil perquè l’AVL, amb la seua voluntat integradora, ha acceptat tots els usos lingüístics a què estan acostumats. N’ha afegit de nous, incorporant a la normativa, ja oficial, paraules i estructures gramaticals valencianes mal vistes pels uniformistes més ortodoxos, però els ha permés seguir escrivint com si l’Acadèmia no existira, excepte per a criticar-la o per a soscavar la seua tasca normativa. Continuar llegint Sobre els qui s’oposen a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Publicat el dia

La contrareforma lingüística de TrenTo

Article publicat en l’edició electrònica de La Vanguardia el 29/10/2018. El text que seguix pot presentar alguna xicoteta variació amb la publicació original, a més d’incloure hiperenllaços.

El llançament al públic abans de l’estiu de la plataforma de traducció i correcció Salt.usu [consulta el 29/10/2018 07:00] consolida i evidencia una vegada més la contrareforma lingüística que, passet a passet, ha mamprés la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM) contra el pacte lingüístic materialitzat en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, en concret, contra el model de llengua que promou esta institució. El primer pas conegut fon la publicació d’uns Criteris lingüístics (2016) que en la pràctica prohibixen l’ús en l’administració autonòmica de certes formes lingüístiques recomanades per l’AVL, maniobra que denuncià el meu company d’Acadèmia, el professor Saragossà, en el diari Levante-EMV (2017) [1, 2 i 3], i que ha sigut l’origen del seu llibre El valencianisme lingüístic (2018).

Política Lingüística ha tractat de guardar les formes davant dels mitjans de comunicació i no dubta en fingir estar al costat de l’AVL. Això no obstant, els actes administratius que desplega van en la línia de deixar sense efecte pràctic el paper normatiu de la institució, fent pròpia una estratègia massa ben coneguda pels valencians: “que se consiga el efecto sin que se note el cuydado”. Continuar llegint La contrareforma lingüística de TrenTo

Publicat el dia

Unes sentències massa restrictives i no exemptes de càrrega ideològica retallen l’ús institucional del valencià

La sentència del TSJCV que anul·la 11 articles i la posterior que invalida altres dos del decret 61/2017, del Consell, que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat, posa de manifest una vegada més la importància que té la ideologia dels jutges a l’hora d’interpretar les lleis. Preceptes que funcionen sense cap indici (o denúncia) d’inconstitucionalitat en altres comunitats autònomes com ara Galícia o Catalunya es consideren contràries a l’ordenament jurídic en la nostra. Per si no quedara clar el biaix ideològic de les sentències, reproduïxc un fragment de la primera que és, simplement, delirant: Continuar llegint Unes sentències massa restrictives i no exemptes de càrrega ideològica retallen l’ús institucional del valencià