Publicat el dia

El valencià de l’AVL no és un patués

Article publicat en el diari El Mundo el diumenge 18/11/2018, pàg. 24. El text que seguix pot presentar alguna xicoteta variació amb la publicació original, a més d’incloure hiperenllaços.

En la primavera d’hivern del 2004 el Consell de Francisco Camps presentava la versió en valencià del Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa (TCE) en el context de la precampanya per al referèndum de ratificació que havia anunciat el Govern de Rodríguez Zapatero. El Govern català de Pasqual Maragall reaccionà acceptant la versió valenciana com a pròpia, en un moviment àgil, aplaudit per molts, que permetia garantir que es presentara a Europa una única versió en la nostra llengua del TCE i que alhora suposava un reconeiximent inusitat de la legitimitat de la modalitat valenciana per part de les màximes autoritats polítiques catalanes.

Això no obstant, no tot el món va quedar content. Qui era llavors president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el Sr. Martí i Castell, mostrà la seua indignació publicant l’article “Demagogia y vergüenza lingüísticas” en La Vanguardia (22/01/2005). El text és un magnífic resum de tots els prejuís lingüístics que alguns catalans tenen sobre el valencià, i en ell es critica asprament l’ús de formes com seua, excloga, establisca o vetlar en un text legal de la màxima formalitat, insinuant que convertixen la llengua en un patués, forma despectiva de referir-se a un dialecte que ens ve del supremacisme lingüístic francés. He seleccionat eixes quatre formes de les huit que cita el Sr. Martí perquè, veges tu, són les que recomanen les universitats valencianes i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per als registres formals. Les altres quatre, esta, establit, jòvens [sic] i perjuí, les recomana també l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i s’usaven amb total normalitat en la traducció del tractat i en la resta de la legislació valenciana fins a l’últim canvi de govern. Continuar llegint El valencià de l’AVL no és un patués

Publicat el dia

La contrareforma lingüística de TrenTo

Article publicat en l’edició electrònica de La Vanguardia el 29/10/2018. El text que seguix pot presentar alguna xicoteta variació amb la publicació original, a més d’incloure hiperenllaços.

El llançament al públic abans de l’estiu de la plataforma de traducció i correcció Salt.usu [consulta el 29/10/2018 07:00] consolida i evidencia una vegada més la contrareforma lingüística que, passet a passet, ha mamprés la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM) contra el pacte lingüístic materialitzat en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, en concret, contra el model de llengua que promou esta institució. El primer pas conegut fon la publicació d’uns Criteris lingüístics (2016) que en la pràctica prohibixen l’ús en l’administració autonòmica de certes formes lingüístiques recomanades per l’AVL, maniobra que denuncià el meu company d’Acadèmia, el professor Saragossà, en el diari Levante-EMV (2017) [1, 2 i 3], i que ha sigut l’origen del seu llibre El valencianisme lingüístic (2018).

Política Lingüística ha tractat de guardar les formes davant dels mitjans de comunicació i no dubta en fingir estar al costat de l’AVL. Això no obstant, els actes administratius que desplega van en la línia de deixar sense efecte pràctic el paper normatiu de la institució, fent pròpia una estratègia massa ben coneguda pels valencians: “que se consiga el efecto sin que se note el cuydado”. Continuar llegint La contrareforma lingüística de TrenTo