Publicado el

Aproximació al lèxic mèdic valencià popular del segle XIX

València: Real Acadèmia de Cultura Valenciana [Premi Jaume Roig, 2], 2005, 257 pp.
ISBN 84-96068-69-2.

Text de la contraportada

Si la malaltia és inherent a la vida, les accions orientades a combatre-la naixen junt a la pròpia consciència de l’humanitat. En conseqüència, no existix llengua que no puga expressar situacions o conceptes relatius a la vida, la mort, estar sà o estar malalt, estar ferit o els remeis que s’han de posar per a recuperar-se. Estem en un dels camps lèxics que solen ser més rics en una llengua, situació que es veu potenciada en les societats avançades, perque a la riquea del vocabulari patrimonial s’afigen els tecnicismes dels professionals de la medicina. Quan intentem estudiar este camp, és relativament senzill accedir a l’argot dels professionals a través dels texts escrits que deixen constància de les seues activitats o investigacions.

Continuar leyendo Aproximació al lèxic mèdic valencià popular del segle XIX

Publicado el

La medicina en els sainets d’Eduard Escalante i Mateu

Àngel Calpe. València: Universitat de València, 7 microfitxes (616 fotogrames), Tesi doctoral, 2001. ISBN 84-370-4838-9.

Enllaç a la ficha de la base de dades de tesis doctorals del Ministerio de Educación, Teseo.

Resum

S’estudien des del punt de vista de la història de la medicina i de la ciència els 47 sainets —obres teatrals còmiques breus— d’Eduard Escalante i Mateu (1834-1895), probablement el principal autor dramàtic valencià de finals del XIX (obres publicades entre 1861 i 1895).

Continuar leyendo La medicina en els sainets d’Eduard Escalante i Mateu