Publicado el

La contrareforma lingüística de TrenTo

Article publicat en l’edició electrònica de La Vanguardia el 29/10/2018. El text que seguix pot presentar alguna xicoteta variació amb la publicació original, a més d’incloure hiperenllaços.

El llançament al públic abans de l’estiu de la plataforma de traducció i correcció Salt.usu [consulta el 29/10/2018 07:00] consolida i evidencia una vegada més la contrareforma lingüística que, passet a passet, ha mamprés la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM) contra el pacte lingüístic materialitzat en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, en concret, contra el model de llengua que promou esta institució. El primer pas conegut fon la publicació d’uns Criteris lingüístics (2016) que en la pràctica prohibixen l’ús en l’administració autonòmica de certes formes lingüístiques recomanades per l’AVL, maniobra que denuncià el meu company d’Acadèmia, el professor Saragossà, en el diari Levante-EMV (2017) [1, 2 i 3], i que ha sigut l’origen del seu llibre El valencianisme lingüístic (2018).

Política Lingüística ha tractat de guardar les formes davant dels mitjans de comunicació i no dubta en fingir estar al costat de l’AVL. Això no obstant, els actes administratius que desplega van en la línia de deixar sense efecte pràctic el paper normatiu de la institució, fent pròpia una estratègia massa ben coneguda pels valencians: “que se consiga el efecto sin que se note el cuydado”. Continuar leyendo La contrareforma lingüística de TrenTo

Publicado el

Unes sentències massa restrictives i no exemptes de càrrega ideològica retallen l’ús institucional del valencià

La sentència del TSJCV que anul·la 11 articles i la posterior que invalida altres dos del decret 61/2017, del Consell, que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat, posa de manifest una vegada més la importància que té la ideologia dels jutges a l’hora d’interpretar les lleis. Preceptes que funcionen sense cap indici (o denúncia) d’inconstitucionalitat en altres comunitats autònomes com ara Galícia o Catalunya es consideren contràries a l’ordenament jurídic en la nostra. Per si no quedara clar el biaix ideològic de les sentències, reproduïxc un fragment de la primera que és, simplement, delirant: Continuar leyendo Unes sentències massa restrictives i no exemptes de càrrega ideològica retallen l’ús institucional del valencià