La normativització del valencià ha sigut motiu de controvèrsia. Per a fer-se una opinió fonamentada res millor que accedir a les fonts i llegir els debats previs a l’aprovació Bases d’ortografia valenciana que es coneixen actualment com a Normes de Castelló o del 32. Ací podeu consultar alguns documents -no sempre fàcils de trobar- que són interessants per a conéixer esta part de la nostra història.
Lluís Revest i Corzo fon secretari de la Societat Castellonenca de Cultura i exercí un paper fonamental en la gestació de l’acord i aprovació de les Normes de Castelló. En el seu llibre La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu defenia l’adopció de l’ortografia adoptada per l’Institut d’Estudis Catalans però amb adaptacions significatives a la realitat lingüística valenciana i amb el manteniment de la morfologia i gramàtica valencianes.
- Revest,Lluís (1930) La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu.
Ramon Aramon i Serra (R. A. i S.), jove filòleg ajudant de Pompeu Fabra, publicà dos articles d’opinió en la revista Acció Valenciana en 1930 i 1931 en què criticava les actituds “dialectalitzants” dels escriptors valencians i els demanava que adoptaren la morfologia catalana. Eixa visió centralista catalana, elitista i uniformista de la llengua fon seguida per una editorial de la revista en defensa de la dignitat de la llengua valenciana publicada el número següent. Aramon, format a Alemanya, fon secretari general de l’IEC del 1942 al 1989, on mantingué les postures lingüístiques de la seua joventut.
- Aramon i Serra, Ramon. “Notes lingüístiques I“. Acció Valenciana, 1930 (15): 2.
- Aramon i Serra, Ramon. “Notes lingüístiques II. Llengua literària i dialecte“. Acció Valenciana, 1931 (20): 1-2.
- “Per la dignitat de la llengua valenciana“. Acció Valenciana, 1931 (21): 1.
