Publicat el dia

La medicina en els sainets d’Eduard Escalante i Mateu

Àngel Calpe. València: Universitat de València, 7 microfitxes (616 fotogrames), Tesi doctoral, 2001. ISBN 84-370-4838-9.

Enllaç a la ficha de la base de dades de tesis doctorals del Ministerio de Educación, Teseo.

Resum

S’estudien des del punt de vista de la història de la medicina i de la ciència els 47 sainets —obres teatrals còmiques breus— d’Eduard Escalante i Mateu (1834-1895), probablement el principal autor dramàtic valencià de finals del XIX (obres publicades entre 1861 i 1895).

Objectius:
Busca de testimonis i lèxic que informen sobre: patrons de conducta i escala de valors, pràctiques i creences populars relacionades amb la salut, la medicina i la ciència; activitats sanitàries (qué es fa, qui el fa, on i com es fa); presència d’elements de diversos sistemes mèdics; hàbits d’alimentació; cosmovisió i relació amb la natura; presència d’innovacions científiques i tècniques.

Material i metodologia:

  • Arreplegada d’escenes, diàlegs, fragments, expressions i lèxic. Determinació del nivell d’anàlisi i del tractament de les llengües dels texts, principalment valencià, castellà i interferències lèxiques.
  • Desenrotllament d’una estructura jeràrquica tipus thesaurus seguint un arbre semàntic de tres nivells creat específicament per a est estudi i que es troba entre el registre lingüístic medicocientífic i el llenguatge natural.
  • Disseny d’una base de dades específiques i tractament informatitzat d’escenes, fragments i lèxic arreplegats.

Resultats:

  • Presentació dels testimonis historicomèdics i historicocientífics arreplegats en els texts dividits en: 1. Conceptes i idees generals, 2. Parts i funcions del ser humà; 3. Malalties i les seues manifestacions; 4. La terapèutica; 5. La prevenció; 6. Les professions sanitàries i l’activitat assistencial; 7. L’alimentació; i 8. La ciència i la tècnica.
  • Presentació del lèxic de tres formes complementàries: Vocabulari alfabètic, Classificació semàntica jerarquitzada (tipus thesaurus) i Expressions lingüístiques.
  • Recompte del lèxic i distribució per àrees semàntiques i els tres nivells de descriptors. S’arrepleguen 4.970 unitats lèxiques de les quals 142 (2,86%) corresponen a térmens relatius a la Vida i la mort; 491 (9,88%) a Organismes vius; 1.586 (31,91%) a la Persona, les seues parts i funcions; a Alimentació i higiene, 854 (17,18%); a Alteracions i patologia, 985 (19,82%); a Terapèutica, 291 (5,86%); i a Ciència, tècnica i artesania 610 (12,27%). Només 10 casos queden per classificar (0,2%).
  • Distribució del lèxic per llengües: 3.292 (66,24%) térmens en valencià, 1.282 (25,79%) en castellà, 304 (6,12) són interferències lingüístiques (principalment entre valencià i castellà), 64 (1,29%) deformacions paròdiques, 19 (0,38%) termes en italià, 5 (0,10%) en francés i 4 (0,08%) queden sense especificar la llengua.

Conclusions:

Destaca una forta presència del galenisme i de les doctrines humorals en la percepció popular de la malaltia, encara que amb freqüència a partir d’interpretacions no ortodoxes. El llenguatge anatòmic és descriptiu i macroscòpic. Apareixen poques mencions a les funcions de l’organisme i, en tot cas, predominen les emocions i les reaccions neurovegetatives. La salut és un bé apreciat i s’emmarca en la mentalitat ambientalista. L’aspecte físic és determinant tant per a la salut com per a la malaltia i estar ”desmillorat“ i el “desmenjament” els signes fonamentals de la deterioració de la salut. Les dolences i malalties són processos naturals sense elements supersticiosos. Hi ha poca informació sobre salut pública encara que apareixen indicis de l’alta mortalitat infantil. L’alimentació es valora en funció de la seua abundància o luxe, no de les seues propietats nutritives; gran estima per la rebosteria. En terapèutica destaca la vigència de les sagnies i el recurs a la fitoteràpia i a presentacions farmacèutiques hui en desús. S’evidencia l’important paper dels barbers i comares com a agents sanitaris populars. A penes s’arrepleguen innovacions científiques o tecnològiques, destacant en tot cas la descripció de fenòmens meteorològics i les armes de foc.

Paraules clau: Eduard Escalante i Mateu; folkmedicina; història de la ciència; història de la medicina; lèxic mèdic; medicina popular; medicina i literatura; teatre valencià.

Llengua del text: valencià.


Informació acadèmica

Departament:  D225 – Historia de la Ciència i Documentació

Cursos de doctorat (1991-92): Programa d’Història de la Medicina (255 B).

Direcció:
Fresquet Febrer, José Luis    (Director)
Micó Navarro, Juan Antonio    (Codirector)

Data de lectura:  02/10/2000

Tribunal:
Olagüe Ros, Guillermo    (President)
Báguena Cervellera, Mª Jose    (Secretari)
Casanova Herrero, Emili    (Vocal)
López Terrada, Mª Luz    (Vocal)
Martínez Vidal, Alvar    (Vocal)

Qualificació: “Cum laude”


Text descarregable

I. Introducció / II. L’època: la societat valenciana del segle XIX / III. L’autor: Eduard Escalante i Mateu / IV. L’obra

V. Objectius / VI. Materials i metodologia

VII. Resultats – A) Testimonis historicomèdics i historicocientífics: 1. Conceptes / 2. El ser humà: parts i funcions.

3. Les malalties i les seues manifestacions

4. La terapèutica / 5. La prevenció

6. Les professions i l’activitat assistencial / 7. L’alimentació / 8. Ciència i tècnica

B) Lèxic relatiu a la medicina i la ciència – 1. Thesaurus historicomèdic / 2. Vocabulari de térmens específics escalantins / 3. Expressions lingüístiques

4. Recompte del lèxic

VIII. Conclusions / IX. Abreviatures i sigles / X. Bibliografia

Observació: En el text descarregable s’han fet algunes correccions menors d’estilisme i errades evidents.

Deixar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *